CONQUESTA
DE LES ILLES BALEARS I EL REGNE DE MALLORCA
La
Corona
d'Aragó,
durant els segles
XII i XIII experimenta un fort procés d'expansió cap a la
Mediterrània que
la porta a fer seves les terres balears. A diferència del que
succeirà amb València,
que serà una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la
conquesta del regne de Mallorca és només catalana.
El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després De diversos combats que es van prolongar durant mesos, entra victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any.
L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Com a conseqüència, els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins el 30 d'abril de 1230.
Els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus.
El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després De diversos combats que es van prolongar durant mesos, entra victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any.
L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Com a conseqüència, els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins el 30 d'abril de 1230.
Els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus.
Arran
de tota aquesta destrucció, però també a causa de la debilitat en
què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va
demanar el vassallatge de la Corona
i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una
taifa
autònoma
on
la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més.
Però en ple gener de 1287,
i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons
el Franc arribà
al port de Maó.
El Moixerif -cap musulmà- va pactar la capitulació
de manera que cabdills i nobles varen poder fugir dels catalans a
canvi de lliurar la resta de la població perquè l'esclavitzessin.
Pel
que fa a Eivissa,
també va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8
d'agost del 1235.
Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns
repartits entre els magnats.
Les
Illes Balears van ser repoblades
per cristians de l'Empordà i
de la Catalunya
Vella que
van importar el català.
El
nou regne
cristià de Mallorca o
Mallorques queda
instituït per la Carta
de Privilegis i Franqueses de Mallorca (1230).
Com el seu nom indica, no només institueix el nou regne, sinó que
és una carta de poblament que dóna una sèrie de llibertats als
nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del règim
feudal i per tal d'atreure'ls a les noves terres.
No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la pròpia monarquia. Així, el lloctinent (anomenat també virrei en temps de la Monarquia Hispànica) i la Reial Audiència de Mallorca són les úniques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i Menorca i les Pitiüses per la Universitat de cada illa. Menorca i Eivissa eren governades també per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins.
No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la pròpia monarquia. Així, el lloctinent (anomenat també virrei en temps de la Monarquia Hispànica) i la Reial Audiència de Mallorca són les úniques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i Menorca i les Pitiüses per la Universitat de cada illa. Menorca i Eivissa eren governades també per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins.
El 1276 mor
Jaume I
i
la Corona d'Aragó es parteix,
quedant-se els regnes peninsulars (Aragó, Catalunya i València) en
mans del fill major, Pere
el Gran i
el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume
II
de Mallorca,
si bé els reis de Mallorca eren vassalls
dels d'Aragó.
Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitània i malgrat van fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca és a Perpinyà.
El període del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoniós d'Aragó conquereix Mallorca a Jaume III. Així, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Aragó.
Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitània i malgrat van fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca és a Perpinyà.
El període del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoniós d'Aragó conquereix Mallorca a Jaume III. Així, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada