ECONOMIA I SOCIETAT AL SEGLE XVI
L'Europa del segle XVI,
sobre la qual incidiren les conseqüències del descobriment i
colonització d'Amèrica, experimentà una important recuperació
econòmica.
Les noves rutes
comercials propiciaren l'augment de les quantitats d'or i plata
disponibles, una major demanda de tota classe de productes i
l'aparició d'una major varietat en l'oferta.
La demanda americana
actuà també com a estímul per a la producció europea, però
els mecanismes que regulaven aquesta producció no varen poder
adaptar-se a la nova demanada. El resultat fou una pujada
espectacular dels preus, fenomen que rep el nom de revolució
dels preus.
La
demanda americana actuà com a un fort estímul per a l'economia
de la Corona hispànica, especialment per a Castella i Andalusia
durant la primera meitat dels segle XVI.. així es generà una època
d'expansió econòmica
que, tot i això, durà poc i que va ser seguida d'un fort
període de crisi i de
decadència econòmica, sobretot a partir del segle
XVII.
La
Corona tenia sempre grans
deutes que pagar. Els
sectors que li feien préstecs eren els grans
banquers estrangers
-alemanys i genovesos- i membres
de l'alta burgesia, així
com algunes poderoses famílies
jueves (converses, en
molt de casos). Aquests prestadors cobraven elevats interessos i
recuperaven els préstecs una vegada arribava a la Península una
important quantitat de metalls
preciosos procedents
d'Amèrica.
La
faceta més important del comerç a la Corona de Castella es basava
en l'exportació de llana
en brut, la qual cosa
havia afavorit l'aparició d'un nucli important de mercaders que
mantenia contactes comercials amb Flandes.
Aquests
comerciants castellans residien sobretot a Burgos
i actuaven a través de les fires
de Medina del Campo, on
es concentrava la llana que més tard seria enviada a Flandes a
través dels ports cantàbrics. Paral.lelament, Sevilla
es va convertir en el nucli de comerç més important d'Europa al
segle XVI. Al Consolat de
Sevilla s'agruparen
mercaders de diferents orígens, els quals gestionaren la forta
demanda de productes que venia d'Amèrica.
A
mida que el tràfic americà es feia més productiu, major era el
nombre de comerciants
estrangers que
participaven en ell. En teoria els comerciants estrangers no podien
participar en el comerç de Castella, però varen sorgir comerciants
espanyols que “prestaven el seu nom” per a què els estrangers
podessin participar. A més, el rei venia la nacionalitat castellana
a quests comerciants sempre i quan residissin a Sevilla.
La
intervenció dels mercaders estrangers fou estimulada perquè, per
abastir de productes el mercat americà, era necessari adquirir-los
fora de Castella. En aquest sentit, hem de tenir en compte que la
producció castellana no
era suficient per cobrir la demanada americana
i que els productes
castellans eren més cars que els estrangers.
Per
altra banda, el preu del
vi, de l'oli i del blat
va experimentar un for augment a Castella degut a la demanda
americana i al creixement de la població. Com a conseqüència
d'això hi va haver una ampliació de les superfícies conreables.
Al
segle XVI, la pujada general dels preus agrícoles va fer que molts
senyors canviessin les condicions
del contracte d'arrendament
que regulava les relacions amb els pagesos que treballaven les seves
terres. Així, els vells contractes d'arrendament d'origen medieval
varen ser transformats en
contractes a curt termini,
la qual cosa atorgava al senyor el dret a augmentar les rendes
pagades pels pagesos cada vegada que es renovava el contracte. També
es va institucionalitzar de manera definitiva el “mayorazgo” o
primogenitura, que
permetia a les grans famílies senyories crear un patrimoni
inalienable. Molts d'aquests grans patrimonis s'incrementaren amb la
compra a baix preu de terres de petits propietaris arruïnats i
endeutats.
