DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

1.- AMÈRICA

1.1- LA RUTA DE L'ÍNDIA I EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

L'any 1481 el nou rei de Portugal, Joan II, va decidir treure-li el màxim de profit a la ruta africana. El control de l'or de Guinea i cercar rutes comercials cap a l'Índia (comerç d'espècies) es varen convertir en objectius prioritaris. La recerca de la ruta de l'Índia s'inicià amb les expedicions que seguiren vorejant la costa africana. L'any 1488 Bartolomé Días va passar el cap de Bona Esperança i va descobrir la costa africana de l'oceà índic.

En aqueix moment a Portugal tenia dues possibles rutes cap a l'Índia: continuar la ruta a través de l'oceà Índic o acceptar la idea de Cristòfol Colom de seguir la ruta marítima navegant per l'Atlàntic en direcció oest. Portugal va rebutjar el projecte de Colom, que l'any 1492 aconseguí realitzar-lo per als Reis Catòlics amb el resultat del descobriment d'Amèrica.

1.2.- CONQUESTA I COLONITZACIÓ D'AMÈRICA

A.- PRIMERES FORMES D'EXPLOTACIÓ (1492-1519): LA COLÒNIA COMERCIAL

El projecte inicial dels Reis Catòlics i de Colom era crear una colònia comercial, els beneficis obtinguts de la quals es repartirien entre ells. A més, el govern quedaria en mans de Colom i la resa dels espanyols que anirien ho farien com a funcionaris reials sota les seves ordres.

Però aquest projecte es va haver de modificar, ja que en aqueix període no es varen trobar ni grans quantitats d'espècies ni d'or. Colom no va poder justificar l'empresa, per la manca de rendibilitat econòmica. Per altra banda, els espanyols arribats varen escapar del seu control i iniciaren pel seu compte l'extracció d'or dels rius, utilitzant el treball forçat dels indígenes.

B.- UN NOU MODEL DE COLONITZACIÓ: LA COLÒNIA DE POBLAMENT (A PARTIR DE 1519)

Aqueixa situació obligà a abandonar la idea de la factoria comercial i llançar-se a conquerir els territoris descoberts i assentar en ells colons que es quedarien a viure en els noves terres. Etapes d'aquest procés:

a.- La conquesta (1519-1550)

Es realitzaren grans exploracions i conquestes. Cada expedició estava encapçalada per un capità i els seus soldats, que firmaven una <<capitulació>> amb el rei, en la qual s'especificava el repartiment dels beneficis.

Però el botí no va satisfer als conqueridors, que reclamaven del rei terres, càrrecs de govern i mà d'obra indígena. El rei concedí terres, però es mostrà reticent en concedir càrrecs i mà d'obra indígena, per por a què es creessin senyories poderoses i difícils de controlar.

b.- La gran colonització (des de 1550)

A partir de 1550 arribaren a Amèrica noves onades d'espanyols que completaren la creació d'una societat blanca que habitava a les ciutats. Dins d'aquesta societat es consolidà una jerarquia basada en la possessió de riquesa. Al cim apareixien els hisendats (propietaris de grans explotacions agràries), després venien els comerciants instal.lats als grans ports que es beneficiaven del comerç amb Espanya; els seguien els dedicats a professions liberals, els artesans i missioners.

1.3.- EL PAPER DELS INDÍGENES AL MÓN COLONIAL

A.- UTILITZACIÓ DEL TREBALL INDÍGENA

A l'etapa inicial de la colonització, Colom intentà convertir els indígenes en esclaus, però els Reis Catòlics ho varen prohibir perquè les consideraren súbdits de la Corona. Aleshores varen ser utilitzats com a mà d'obra sotmesa a treball forçat per extreure or dels rius o com a agricultors en les primeres plantacions. Aquest ritme de treball, al qual no estaven acostumats, causà gran mortalitat entre els indígenes.

Per altra banda, els colons aspiraven a disposar de mà d'obra indígena per a les seves plantacions i les seves mines i, com els indígenes no acceptaven treballar voluntàriament, els colons els obligaven a fer-ho. El treball forçat indígena fou denunciat pels missioners, que aconseguiren influir sobre els reis per a què prenguessin consciència del problema.

B.- REGULACIÓ LEGAL DEL TREBALL INDÍGENA: L'ENCOMANDA

Es va iniciar una tasca legisladora en la qual el rei intentava restringir el dret dels colons a forçar els indígenes a treballar per a ells. Va aparèixer d'aquesta forma el concepte d'encomanda: l'indígena era l'encomanat al colon per a què aquest l'ensenyés a treballar i el fes cristià, pagant-li un salari pel seu treball. Però la duresa de la situació real dels indígenes va fer disminuir ràpidament la població i desencadenà les campanyes del Pare Las Casas, en defensa dels drets dels indígenes, que aconseguí que fossin escoltades pels organismes de govern i pel mateix Carles V.

L'any 1532 es va abolir l'encomanda que exigia el treball forçat de l'indígena i es va establir l'encomanda per la qual la mà d'obra indígena entregava part de la seva producció a mode de tribut.

Amb el pas del temps, els indígenes es convertiren en mà d'obra assalariada, sotmesos al domini dels grans propietaris per als que treballaven.

1.4.- RELACIONS COMERCIALS ENTRE AMÈRICA I ESPANYA

Al llarg del segle XVI s'establiren intenses relacions comercials entre Espanya i els colons instal.lats a Amèrica. Espanya enviava a Amèrica tota classe de productes a canvi d'or i plata.

A.- OBTENCIÓ D'OR I PLATA

Les mines eren del rei com a únic propietari del subsòl, i aquest concedia l'explotació als particulars a canvi de l'entrega a la Corona d'una cinquena part del metall extret. L'explotació es feia mitjançant el treball forçat dels indígenes.

B.- EL COMERÇ ENTRE AMÈRICA I ESPANYA AL SGLE XVI

El comerç comença com a monopoli de la Corona i de Colom. Després serà monopoli exclusiu de la Corona. Posteriorment, la Corona donarà autorització als súbdits per desenvolupar aquesta activitat i, finalment, serà el port de Sevilla el que es faci càrrec del monopoli comercial, donant una part dels beneficis a la Corona.