LA TRANSICIÓ

LA TRANSICIÓ

    La transició es va iniciar el novembre de 1975, amb la proclamació de Joan Carles I com a rei, i va concloure a nivell institucional amb l'aprovació de la Constitució el desembre de 1978.

A.- RESTAURACIÓ DE LA MONARQUIA I OPSOSICIÓ AL RÈGIM DESPRÉS DE LA MORT DE FRANCO

    Franco va morir el 20 de novembre de 1975. En aqueix moment les alternatives que es presentaven eren:

-Un més que difícil immobilisme.

-Un reformisme que s'apropés progressivament a les formes democràtiques dels països occidentals.

-Una ruptura frontal amb tot el que havia significat el franquisme.

    Segons el previst per la Llei de Successió (1947), el 22 de novembre Joan Carles I assolí a títol de rei la caporalia de l'Estat. Des del moment de la seva pujada al tron, el monarca va mostrar la seva voluntat d'instaurar un sistema democràtic a Espanya. Tot i això, el canvi polític va trobar nombroses dificultats:

-El rei no va poder elegir els govern que desitjava, sinó que va haver d'acceptar el darrer govern franquista presidit per Carlos Arias Navarro.

-Encara que es varen incorporar ministres reformistes, el govern d'Arias no va saber aplicar les reformes i el rei va forçar el president a dimitir el juliol de 1976.

    Aleshores, el rei va nomenar com a president del govern Adolfo Suárez. El nomenament aixecà molta desconfiança entre els sectors reformistes i l'oposició que no considerava Suárez capaç de donar la passa cap a la democràcia.

    Per altra banda, la mort del dictador va provocar una important resposta política i social a partir de la qual es reclamava la democratització del país. Es varen succeir vagues i actes de protesta, que varen ser durament reprimits per les forces de seguretat. L'oposició es va tornar més activa en la vida pública i es va organitzar al marge de la legalitat vigent, amb l'objectiu d'aconseguir una ruptura política amb el règim i instaurar la democràcia.

B.- EL GOVERN REFORMISTA D'ADOLFO SUÁREZ

    El govern d'Adolfo Suárez va evitar la ruptura, però va dur a terme una sèrie de reformes que varen donar per finalitzat el règim franquista (recordau que Franco havia mort, però encara existia el seu règim) i varen obrir el camí cap a un sistema democràtic. La primera passa va ser la Llei per a la Reforma Política, elaborada principalment per Fernández Miranda, professor de Dret Polític de Joan Carles I. Aquesta llei recollia alguns aspectes fonamentals:

-Reconeixement de la sobirania nacional.

-Inviolabilitat dels drets individuals.

-Corts democràtiques de caràcter bicameral, elegides per sufragi universal. Les Corts podien modificar les -Lleis Fonamentals (creades durant el franquisme) o establir una nova legalitat.

    La reforma va ser acceptada el novembre de 1976 i ratificada el desembre per la població espanyola a través de referèndum.

    La reforma també va implicar la legalització dels partits polítics, inclòs el Partit Comunista (PCE) i la convocatòria d'eleccions a Corts (juny de 1977). Aquestes eleccions varen donar com a resultat la configuració d'un Parlament al qual cap grup va tenir la majoria absoluta. Les forces polítiques més destacades varen ser:

-UCD (Unió de Centre Democràtic), encapçalat per Suárez.

-PSOE, liderat per Felipe Gozález.

-PCE de Santiago Carrillo.

-AP (Alianza Popular) de Manuel Fraga.

 (Els més votats varen ser UCD i PSOE).

    D'aquesta manera, el Parlament apareixia dividit en dos blocs molt equilibrats. El de la dreta superava lleugerament al de l'esquerra.

C.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978

    La Constitució de 1978 defineix la forma d'Estat i recull els drets i llibertats dels espanyols. Per primer cop en la història d'Espanya, va ser fruit del concens (decisió de la majoria dels espanyols).

El procés constituent

    L'elaboració de la Constitució es va convertir en l'eix de la vida política espanyola fins a la seva aprovació el desembre de 1978. Tot i això, al llarg d'aquest període constituent es varen tenir en compte també altres qüestions d'importància:

-Es va dur a terme la reforma de l'organització territorial de l'Estat mitjançant les preautonomies. La catalana, amb el retorn del l'exili del president Tarradelles, i la basca varen ser les primeres.

-Els partits polítics firmaren els Pactes de la Moncloa per fer front a la greu crisi econòmica que es patia des de 1974. Es defensava en aquests pactes una política d'ajustament amb certes compensacions als treballadors.

-Es varen aprovar mesures de reforma fiscal (en relació amb els imposts).

-Les Corts acordaren una nova amnistia.

    Set membres del Congrés dels Diputats va començar a redactar el text de la Carta Magna (Constitució). Finalment, la Constitució fou aprovada per les Corts el 31 d'octubre de 1978. Va obtenir un ample suport. Solament un sector d'extrema esquerra i d'extrema dreta varen votar en contra. El PNB (Partit Nacionalista Basc) es va abstenir. El poble espanyol la va aprovar en el referèndum de 6 de desembre de 1978.

Contingut de la Constitució

    Aquesta Constitució proclama la seva voluntat d'establir una societat democràtica avançada, propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític i els seus principis fonamentals són l'Estat social i democràtic de dret, la monarquia parlamentària i l'Estat autonòmic. Aquest darrer aspecte trencava amb l'anterior centralisme polític.

    El text constitucional consta d'11 títols i 169 articles. Incorpora, juntament amb els drets polítics més tradicionals, un catàleg de drets socials que suposen una aposta per l'Estat del benestar el marc d'una economia de mercat. A més, recull la divisió de poders:

-Les Corts, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat, són l'òrgan suprem de la sobirania popular i la manifestació del poder legislatiu.

-El govern té el poder executiu, dirigeix l'administració civil i militar i condueix la política interior i exterior.

-El poder judicial es configura com a protector de les lleis representatives. La Constitució recull també la creació  d'un Tribunal Constitucional.