LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT

    El 12 d'abril de 1931 es varen convocar noves eleccions. Els resultats de les mateixes no donaren una clara victòria als sectors polítics monàrquics, que pretenien tornar al sistema de la Restauració. De fet, mentre al món rural la manipulació dels vots a mans dels cacics -tupinada o “pucherazo”- donava la victòria als partits de la Restauració, a les principals ciutats la victòria va ser per a les forces que defensaven l'establiment de la Segona República. Aquest fet va fer que, finalment Alfons XIII renunciés i abandonés Espanya.

    El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República, que va rebre el suport:

-Dels sectors populars, que volien una democràcia, la modernització de l'Estat i un conjunt de reformes eficaces a nivell econòmic i social.

-Dels països liberals i demòcrates europeus -Gran Bretanya, França...-, que acceptaren la Segona República espanyola en el marc internacional de la lluita contra els països totalitaris -l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista-.

   

    Tot i l'èxit, des d'un principi el nou règim republicà va tenir greus problemes:

-Inestabilitat i conflictivitat social.

-Divergències entre forces republicanes.

-Forta oposició per part de l'esquerra radical i de la dreta.

A.- EL GOVERN PROVISIONAL

a.- Components de la coalició de forces polítiques que varen donar suport a la Segona República

-Dreta liberal republicana. Líders: Miguel Maura i Niceto Alcalá Zamora.

-Republicans d'esquerra. Manuel Azaña.

-Republicans radicals. Lerroux i Diego Martínez Barrio.

-Socialistes. Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto.

-Nacionalistes catalans. Francesc Macià.

-Sectors republicans gallecs. Santiago Casares Quiroga.

    Varen quedar fora de la coalició la dreta monàrquica, els nacionalistes bascos, els comunistes i els anarquistes.

b.- Mesures inicials

    Es varen fer noves eleccions a Corts i va aconseguir la majoria el sector republicano-socialista. A continuació Manuel Azaña es va convertir en el President del Govern i Alcalá Zamora va ser el primer President de la Segona República.

    El nou govern va iniciar un procés reformador al camp i a l'exèrcit. Paral.lelament es varen establir negociacions amb els nacionalistes per arribar a una solució autonòmica.

    Al marge d'aquestes mesures inicials, hi va haver conflictes amb:

-Part dels empresaris burgesos, que desconfiaven del nou govern republicà amb destacada presència socialista.

-Els sectors catòlics i part de l'Església.

-Els propietaris agrícoles contraris a la reforma agrària.

B.- LA CONSTITUCIÓ DE 1931

    Aquesta nova Constitució tenia caràcter democràtic i progressista i es fonamentava en els següents principis:

-Concepció d'Espanya com a Estat integral, però amb possibilitat de governs autonòmics.

-Divisió de poders: Legislatiu en mans d'unes Corts unicamerals. Executiu exercit per un Consell de Ministres al capdavant del qual estava el President del Govern (elegit pel Congrés). Judicial en mans de jutges independents.

-Expropiació de propietats per qüestions d'utilitat social amb o sense indemnització.

-Extensa declaració de drets i llibertats, destacant:

-El sufragi universal, a partir dels 23 anys, per a homes i dones. Era la primera vegada que les dones tenien dret de vot a Espanya.

-Separació entre Església i Estat.

-Existència del matrimoni civil i del divorci.

-Igualtat de dret de treball i d'educació.

-Espanya era un Estat aconfessional.

    Aquesta Constitució va ser aprovada sense consens, ja que hi va haver importants divergències entre les diferents forces polítiques.

2.- ECONOMIA

    Les classes populars tenien esperança de canvi amb el nou govern republicà i el conjunt de reformes que s'havien d'aplicar. Tot i això els propietaris agrícoles, els empresaris i els sectors conservadors desconfiaven de la nova política i obstaculitzaren el procés reformista.

    A part d'això, el govern republicà es va trobar amb una sèrie de problemes econòmics heretats del passat i que dificultaven la seva tasca: elevat nivell d'atur, repartiment desigual de la terra, escassa inversió per part dels empresaris espanyols i poca competitivitat dels productes espanyols tant al mercat nacional com al internacional.

    Tota aquesta situació va derivar en una sèrie de conflictes socials, especialment a les regions rurals amb predomini del latifundi on no es posaren en marxa les reformes pertinents. A més, la Llei de Reforma Agrària (s'explica a l'apartat 3) no va tenir èxit degut a la forta oposició per part dels sectors conservadors.

3.- EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

    Durant aquest període es posaren en marxa la major part de reformes planejades pel govern de la República.

a.- Reforma de l'exèrcit

    Es volia crear un exèrcit professional i democràtic, evitant possibles cops d'Estat amb la reducció del nombre de soldats i d'oficials conservadors i anti-republicans. Va ser un fracàs relatiu perquè, després de la promulgació de la Llei de retir de l'oficialitat, molt pocs oficials contraris al sistema es varen jubilar, tot i que se'ls garantia una serie de privilegis salarials.

b.- Reforma del paper de l'Església

    Com indicava la Constitució de 1931, Espanya era un Estat aconfessional i hi havia llibertat de culte, així com matrimoni civil i divorci. A més, l'educació va deixar de ser monopoli exclusiu de l'Església i va esdevenir pública i secular. Per altra banda, els béns dels ordes militars varen passar a mans de l'Estat.

    Tot això va provocar una fortíssima oposició per part de l'Església i dels sectors catòlics, la qual cosa va rebre en resposta un increment del sentiment anticlerical per part dels sectors populars.

c.- Reforma agrària

    L'any 1932 es va promulgar la Llei de reforma agrària que establia els següents punts:

-Expropiació de propietats rurals amb o sense indemnització.

-Repartiment de propietats entre els pagesos.

-Creació de l'IRA, Institut de Reforma Agrària, que havia de gestionar tot el procés de reforma al camp.

    Els resultats varen ser molt limitats, degut a la forta oposició per part dels grans latifundistes i de l'Església, principals perjudicats per la Llei de reforma agrària. El fracàs relatiu del reformisme al camp va suposar el descontentament de les masses pageses, que pràcticament no varen treure cap profit.

d.- Reforma de l'Estat centralista. Les Autonomies

Catalunya

    El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana, atenent en aquest sentit a una concepció política de caràcter federalista. El govern de Madrid no va acceptar aquesta situació, perquè, tot i que estava obert a la creació d'Autonomies, defensava Espanya com a Estat unitari (això havia quedat reflectit a la Constitució de 1931).

    Per evitar possibles divergències problemàtiques, es va establir un pacte entre el govern de Madrid i els federalistes catalans. A través d'aquest pacte es va permetre a Catalunya tenir un govern autonòmic dirigit per la Generalitat. A més, es va dur a terme la redacció d'un Estatut d'autonomia que es va presentar a les Corts. En un principi aquest document va rebre una forta oposició per part de la dreta i d'un sector republicà contrari a la idea autonomista. Finalment l'Estatut va ser aprovat l'any 1932 amb certes limitacions respecte del projecte inicial:

Catalunya seria una autonomia amb govern i parlament propis.

El govern autonòmic català tindria competències a nivell d'economia interior, cultura, societat i educació.

El català seria llengua cooficial.

    Per la seva banda, Francesc Macià va ser elegit President de la Generalitat.

País Basc

    El Partit Nacionalista Basc (PNB) i els carlins varen presentar un projecte d'Estatut d'autonomia que resultava massa tradicionalista, escassament democràtic, confessional catòlic i incompatible amb els principis de la Constitució de 1931, per això va ser rebutjat quan va ser presentat a les Corts. Finalment, l'any 1936 va ser aprovat un Estatut més democràtic i José Antonio Aguirre es va convertir en el primer Lehendakari del País Basc. Tot i això, com l'Estatut va ser aprovat quan ja havia començat la Guerra Civil, va tenir una vigència molt breu.

Galícia

    Els ideals nacionalistes mai varen tenir el mateix pes a Galícia que a Catalunya o al País Basc, per això, el projecte d'Estatut es va presentar tard, quan ja havia començat la Guerra Civil. Per aquest motiu, no es va posar en marxa en la pràctica.

 
4.- SECTORS OPOSATS AL REFORMISME DE LA SEGONA REPÚBLICA

a.- Sectors de la dreta

Monàrquics conservadors antidemòcrates:

-Acción Española. Agrupació de dretes de caràcter intel.lectual, que defensa la tornada a una monarquia tradicional.

-La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas). De caràcter catòlic i autoritari. El seu líder era José Maria Gil Robles.

-Renovación Española. Volia el retorn d'Alfons XIII i estava encapçalada per José Calvo Sotelo.

-Comunión Tradicionalista. Partit polític carlí.

JONS i la Falange. Les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) varen ser creades l'any 1931. Juntament amb la Falange, creada per José Antonio Primo de Rivera, s'inspiraven en el feixisme italià i tenien un caràcter paramilitar d'acció directa (s'enfrontaven de forma violenta contra els sindicats, partits obrers i forces demòcrates i republicanes).

L'exèrcit. La Unión Militar Española (UME) era la màxima representant dels interessos de l'exèrcit antirepublicà. Estava liderada pel general Sanjurjo i volia fer un cop d'Estat.

b.- El moviment obrer

    S'oposava pel fracàs del procés reformista republicà. Els sectors i forces polítiques oposades eren:

1.-La CNT (Confederació Nacional de Treballadors). Es dividia en dues tendències:

-Els Trenstistes, encapçalats per Ángel Pestaña i Joan Peiró. Donaven cert suport a la República.

-FAI, de caràcter més radical i violent, estava liderat per Durruti.

2.-Es varen crear comunes llibertàries on no hi havia propietat privada, tot era compartit per la comuna, i no hi havia ni líders ni diferències entre els seus membres. Això sempre des del punt de vista teòric...

3.-La Federació de Treballadors de la Terra. Tenia un caràcter radical i va motivar sectors pagesos a protagonitzar revoltes violentes contra els grans terratinents.

-El Partit Comunista Espanyol (PCE). També es va oposar, però en aquesta època encara no tenia suficient suport popular.

-Hi va haver vagues i ocupació de terres.

    El govern de la Segona República va reaccionar amb una forta repressió per part de la Guàrdia Civil.

5.- EL BIENNI CONSERVADOR(1933-1936)

A.- ESDEVENIMENTS DE 1933

    L'any 1933 es varen dur a terme noves eleccions, que varen ser guanyades per partits de centre-dreta: el Partit Radical de Lerroux -convertit en president del govern- i la CEDA de Gil Robles. Amb aquest nou govern es va desmantellar tota la tasca del Bienni Reformista. Així, es va frenar la reforma agrària i es varen retornar les terres als grans propietaris, fet que va agreujar el malestar social al camp produint-se vagues.

    Per altra banda, es va produir un enfrontament amb la Generalitat de Catalunya, que en aquells moments es trobava encapçalada per republicans d'esquerres. La Generalitat havia elaborat la Llei de contractes de conreu per la qual els arrendataris -pagesos enfitèutics- es podien convertir en propietaris de la terra que treballaven a canvi de pagar una taxa establerta. Els propietaris no estaven d'acord amb aquesta llei i la Lliga Catalana va presentar una queixa a les Corts, ja que considerava la llei com a anticonstitucional. Les Corts també varen considerar el mateix, però la Generalitat no va acceptar la resolució.

    Es va aturar el conjunt de reformes que afectaven l'Església, encara que la reforma de l'exèrcit i de l'educació es va mantenir.

    Les mesures aplicades pel govern de Lerroux varen suposar la radicalització del PSOE i UGT, que demanaven que el poble protagonitzés una revolució. Davant això, la CEDA va reclamar un enduriment de les mesures aplicades per Lerroux per evitar aquesta conflictivitat.

B.- LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1934

    Les mesures més autoritàries del govern de Lerroux, inspirades per la CEDA, provocaren la reacció de les forces d'esquerra, ja que consideraven que aqueixes mesures eren molt pròximes al feixisme i suposaven un perill per al reformisme i la democràcia. Es varen produir vagues, que fracassaren perquè  no totes les forces sindicals ni partits obrer donaren el suport necessari.

    A Astúries, els anarquistes, els socialistes i els comunistes es varen unir per protagonitzar una revolució social, iniciada pels miners. Es varen crear comitès revolucionaris que substituïren els ajuntaments. El govern de Lerroux va enviar la Legió d'Àfrica per reprimir la revolució. Aquesta repressió va ser duríssima i la reacció popular va radicalitzar-se fent-se més violenta. La situació es va agreujar tant, que es va crear un ambient prebèl.lic, que molts especialistes, pel nivell de destrucció i nombre de víctimes, consideren precedent de la Guerra Civil.

    A Catalunya es varen aixecar veus que demanaven la creació de la república catalana, inspirada per idees federalistes (Lluís Company). Aquesta demanda va rebre escàs suport popular i sindical, per la qual cosa va fracassar. A més, el govern de Lerroux va aplicar mesures repressores contra la Generalitat. Es varen empresonar els seus membres i es va annul.lar la Llei de contractes d'arrendament. Per influència de la CEDA es va suprimir l'Estatut català.

    Al marge de la revolució explicada, la CEDA va guanyar pes dins del govern i va propiciar el retorn de les propietats eclesiàstiques i una major presència de militars conservadors -antiliberals i antirepublicans- en la vida política. En aquest sentit, Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major. A més, es va planejar un projecte de modificació de la Constitució de 1931, amb el suport d'Alcalá Zamora, president de la República. Aquest projecte mai es va dur a terme, perquè l'escàndol per corrupció va esquitxar el govern de Lerroux, qui va dimitir.

6.- EL FRONT POPULAR

    Després de la dimissió de Lerroux es varen convocar noves eleccions a les quals es varen presentar dos blocs polítics i ideològics: El Front Popular, que agrupava forces demòcrates i d'esquerres, i el Bloc Nacional, integrat per conservadors, l'extrema dreta, l'Església i un sector important de l'exèrcit. Els resultats d'aquestes eleccions varen donar per minoria la victòria per minoria al Front Popular.

A.- SITUACIÓ POLÍTICA

    Azaña va ser nomenat president de la República, mentre que Casares Quiroga es va convertir en president del govern.

    Una de les primeres mesures dutes a terme pel nou govern va ser el restabliment de l'Estatut de Catalunya. A més es va iniciar un nou procés reformista semblant al del Bienni Reformista (ja explicat). Tot i això, les tensions socials no varen desaparèixer i l'oposició per part del Bloc Nacional va ser constant. A més, hi va haver mobilitzacions populars encapçalades pels sindicats i els partits obrers, que pressionaven per accelerar el procés reformista.

B.- PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT

    Després del triomf del Front Popular en les eleccions esmentades, Franco va intentar declarar l'Estat de Guerra, però va ser aturat pel govern, el qual el va enviar a Canàries.

    Posteriorment es va definir un a conspiració de generals amb el suport de l'UME, encapçalada pel general Mola. Els objectius de la conspiració eren:

-Protagonitzar un pronunciament simultani a tot el territori espanyol i ocupar les dues ciutats més importants, Madrid i Barcelona.

-A continuació l'exèrcit d'Àfrica, dirigit per Franco, desembarcaria en Andalusia, mentre el general Sanjurjo actuaria com a cap suprem de la conspiració des del seu exili a Portugal.

    Aquest esperit conspirador va rebre el suport de la dreta, així com de la Itàlia feixista i de l'Alemanya nazi.

    La intenció final era establir una dictadura militar contra els principis defensats pel Front Popular, així com donar pas a un nou règim més conservador i sota la tutela militar.

    L'assassinat de José Calvo Sotelo el 14 de juliol de 1936 va desencadenar la insurrecció de l'exèrcit al Marroc (17 de juliol) i que va fracassar per manca de suport popular i d'organització.